LA BELL ESPLAI, MÉS QUE UNA COLLA SARDANISTA!
La setmana passada m'hauria agradat veure un dels meus escrits publicat a EL VALLENC, pels que sou de fora, dir-vos que és l'única publicació escrita que disposa la nostra ciutat. Més de 25.OOO habitants, i només un setmanari, què hi farem! Puc dir que sempre em publiquen tot el que els hi envio, però aquesta vegada, no va ser així. M'hauria agradat que aprofitessin almenys la fotografia, però suposo que l'espai de redacció destinat a les sardanes ja estava ocupat per una crònica que..Per tant, perquè tots pugueu gaudir de les meves paraules, escollides amb tot l'afecte que sento per aquesta colla, i ells ho saben, us les deixo aquí.
Fa referència a la ballada de sardanes del dissabte 5 de febrer, dins dels actes de les Decennals. També m'agradaria fer un incís, i és que el setmanari no va dedicar ni una paraula a la Colla amfitriona, que va ser campiona de Catalunya els anys 1991,94,95 i 96 i ni tan sols va posar la fotografia de la Bell Esplai, sinó que era la d'una altra colla, amb tots els respectes, Tarragona Dansa; però crec que la Bell Esplai es mereixia quelcom més!!! En un post sobre les Decennals, ja en vaig fer ressò, però avui, l'exclusivitat és per a ells.
No ho van fer ells, ara ho faig jo!
El dissabte al matí, el dia començava amb un sol radiant i amb un escalf propi d’un dia de primavera; fins i tot la climatologia va estar al costat de les colles sardanistes, fent que aquesta jornada fos del tot inoblidable.
Pot sonar a tòpic emprar els versos de Joan Maragall i dir que “La Sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan…”; però dins dels actes de les Decennals, poder veure novament la colla Bell Esplai va provocar un plugim de sensacions que feien emocionar a tots els qui ens trobàvem a la Plaça del Pati; la que havia acollit tantes vegades aquests dansaires convertits en homes i dones que es retrobaven en aquestes festes, per constatar la seva estimava envers la ciutat, les Festes Decennals, i com no a la sardana pròpiament.
L’Antoni Egea, assajador incansable i amic, va presentar novament les colles, i després van anar entrant , fins que la Bell Esplai al galop va crear un clímax molt emotiu, feia esborronar. Per això quan hom parla del millor de les Festes, de ben segur que per a la Bell Esplai serà aquesta ballada per tot el que va despertar en cadascun d’ells, i que romandrà per sempre en els seus records més preuats.
Era meravellós veure els pares, germans que es retrobaven com en èpoques passades, ara amb uns quants anys més, però amb el mateix sentiment i emoció.
També vull felicitar la colla petits Bell Esplai i jove Bell Esplai que des de la UAF es treballa de valent per mantenir viva la sardana, origen de la nostra entitat.
Tres sardanes: Al Mestre Puigferrer, Poble que canta i l’ Aplec de Tardor, van ser les escollides i finalment l’estrena de “Decennals 2011” d’Alfred Abad que va sonar en primícia en aquesta diada.
Aquells que coneixem la Bell Esplai podem dir que són molt més que una colla sardanista; són una colla de persones fantàstiques, i que jo els tinc en molta estima.
PER MOLTS ANYS BELL ESPLAI!!!
