Aquest dijous dia 8 de desembre, festivitat de la Puríssima Concepció de Maria, també anomenada aquesta, Dia de la Immaculada, en el restaurant “Foc i Brasa” de la carretera de Nulles, molt a prop de Valls, dins els actes de les festes de la Unió Anelles de la Flama, va portar-se a cap el dinar de l’entitat que des de els inicis, ara farà quaranta anys, celebrem en aquesta diada, i que serveix per tancar les festes de fi de temporada.
Després del dinar i un cop servits els cafès, begudes, lliurament dels reconeixements anuals de cada activitat, i tanmateix lliurament de les insígnies d’or de l’entitat, va portar-se a cap, i de forma atònita per la gran majoria dels socis presents, la presentació del nou Bou, de la mà d’en Lluís Muste, i que serà presentat en societat el proper dia 26 de maig del 2012, en l’acte central de la celebració del 40è aniversari de la Unió Anelles de la Flama, en el que també s’estrenaran els nous gegants de la UAF, a més de portar a cap una gran festa amb l’actuació de tots els elements, balls, danses i d’altres de l’entitat.
La presentació del Bou de Valls, començar amb l’entrada al menjador del restaurant, d’un simulat, amb aparença de bou portat per dues persones, encés amb foc fred, i que volia representar el que serà el nou element de Valls, de la mà de la UAF. Seguidament en Lluís glossar la figura del Bou, i tot seguit, d’un gran cistell de vímet, situat tota l’estona damunt la taula preparada per l’ocasió, aparegué la maqueta del nou Bou que des de l’entitat és recuperarà.
L’informació que podem disposar envers l’antic bou de la nostra ciutat, és escassa, però en data del dia 27 de maig de 1764, en ocasió d’unes prerrogatives a la Mare de Déu del Lledó, tots els elements del bestiari que en aquells moments hi havia a Valls, -mulassa, drac, Ós, i Bou, més 23 balls i els gegants que sembla ser van fer-se nous en aquella ocasió, van sortir al carrer per participar en el prec popular en què es demanava a la Verge que intercedis per afavorir la pluja. Aquesta fita es recull en document de l’època que ha esdevingut una referència clau i alhora antiga i fiable que ens presenta al complet els elements de la gran família del bestiari popular de Valls, i que ara, un cop el Bou estigui al carrer, Valls disposarà altra cop després de diferents segles tot el bestiari que en altres temps van poder gaudir els nostres avantpassats.Tot i així, en diverses informacions documentades en llibres relacionats en la figura del Bou, hom ha pogut llegir que a l’Edat Mitjana, aquest tipus d’entremès era molt comú a Barcelona i València al deixar-los anar pel carrer com a joc festiu. Llavors no és estrany que els nostres avantpassats medievals, tinguessin el bou de la processó com un bou solemne i representatiu, ja que el fet rebel i juganer de l’animal el tenien amb els de veritat. Més tardanament la seva presència es va escripturar a Vic, Manresa, Valls, Solsona, Venècia i a diverses poblacions de França, Navarra i Astúries, encara que amb unes característiques no sempre coincidents amb les figures emprades a Catalunya i que vénen representades en auques dels segles XVII i XVIII.
El 28 d’abril de 1712, en motiu d’unes rogatives d’aigua segons consta en l’arxiu de la Reverenda Comunitat de Pbres, sembla ser que van participar els balls dels cavallers, dels valencians, de les gitanes, dels bastonets, dels moros i cristians, la mulassa i molt probablement el Bou, tot i no fer-s’hi referència d’aquest darrer, en el trasllat de Ntra. Sra. del Lledó, fins a la parroquial, la qual va estar-hi fins el dia 15 de maig, quan va ser tornada al seu cambril en processó. Altrament, a la nostra ciutat, el 22 de maig de 1712 en motiu de declarar el Papa Climent XI, la canonització de Sant Félix de Cantalici, van portar-se a cap unes grans festes, en les que sembla ser, van participar-hi altra cop els balls i elements anteriorment esmentats.
D’antic es coneix la presència de Bous a Vic entre el segle XVIII i el XIX, a Manresa fins al segle XIX, o a Tortosa a partir del 1557. Dels bous antics, el més característic és el de Solsona que durant molts anys va ser l'únic bou festiu que es mantenia en actiu. La primera referència d’aquest és de l’any 1773 i, per tant, ha estat el model utilitzat per diferents poblacions que havien comptat amb un element similar i que el van recuperar dins la festa. Actualment tornem a tenir bous festius al carrer Tortosa recuperat a inicis dels 80 i que sembla més un brau que un bou; el Bou d’Argentera, estrenat el 1954; el Bou del barri de Sant Ferriol d’Olot; el Bou de Manresa, recuperat el 1983; els bous envolats de Granollers, 1983; Bou de Vinarós, 1989; Bou del Vendrell, 1991; Bou de Tarragona, 1992; Bou de Barcelona, 1993; Bou d’Alforja, 1996; Bou de Figueres i Bouets del Rabal, 1997; Bous de Canovelles, 1998; Bou de Canyelles i Bous de Riba-Roja, 2003; Bou de Reus i de les Angles (Girona-Catalunya Nord), 2004; i el Bou Mascart-Malla 2008. Cal fer una menció especial a la vaca de Vacarisses, anomenada “Xula” i que va ser creada fent referència al nom de la població. Aquesta, va casar-se amb el bou del Vendrell i d'ells es pot dir que cap dels dos podrà posar-li banyes a la seva parella perque ja en porten.
En general es dóna per acceptada la teoria que el bou del bestiari festiu és un element supervivent de l'antic entremès del Naixement de Jesús, que sortia a les processons del Corpus medieval, encara que també es diu si no és el bou que acompanayava l’evangelista Sant Marc, tot i que s’associa aquest amb el Lleó perquè el seu evangeli comença parlant del desert, i el Lleó era considerat el rei del desert i perquè el seu evangeli parlà del riu Jordà i als seus voltants hi havia moltes feres, entre elles el Lleó. El Bou és símbol de submissió, paciència i sofriment. Acostumava anar davant de la processó espantant la canalla per obri camí al seguici. Aquest, avui en dia el trobem representat en moltes festivitats arreu del nostre país. Tanmateix sembla ser que en temps llunyà, aquest apareixia en representacions celebrades dins l’interior de les esglésies durant la Nit de Nadal, fent una cosa semblant al que avui dia coneixem com a Pastorets i Pessebre Vivent. Després per causes de prohibicions, la figura, igualment que la Mula o Mulassa, s’incorporaria als seguicis processionals.
A la tradició catalana s'ha representat a Sant Sadurní acompanyat d'un bou o d'un brau. No deixa de ser curiós que tant el gremi de carnissers com el de graners, a molts indrets de la nostra geografia tenien aquest sant com a patró.
Josep Batet Fortuny
Unió Anelles de la Flama