La geganta de la Quaresma, element nou a la nostra ciutat, tot i tenir vint-i-quatre anys, però basant-se en una antiga tradició que en moltes cases en què hi havia canalla era costum penjar una Vella Quaresma de paper o cartró retallat, representada com una vella llargaruda de set peus, antipàtica, esquerpa, amb un bacallà en una mà i a l’altra un cistell ple de verdures, a la qual li anaven tallant un peu cada diumenge de Quaresma fins arribar a Pasqua. Tot plegat, a part d’un costum força divertit, era com una espècie de calendari d’anar per casa; d’aquesta manera, la canalla s’adonava com passava el temps i sabia quants dies faltaven per Pasqua. Per aquesta raó, la Unió Anelles de la Flama va decidir fer un geganta que representes a la vella Quaresma.
Per les festes de Carnaval de l’any 1988, concretament el dia 17 de febrer, Dimecres de Cendra, aquesta figura va sortir per primera vegada al carrer després de l’enterrament del Carnestoltes, acompanyada de molts timbalers. Els primers timbalers pertanyien al grup de grallers de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls, Unió Anelles de la Flama, i de la banda de cornetes i tambors del col.legi de la Candela, i de la Creu Roja. Un cop acabat l´enterrament de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, la Geganta es col.locà al mig de la plaça d´El Pati, i allí al ritme dels 49 tambors donà 49 voltes sobre ella mateixa, per recrear un ambient fúnebre que simbolitzes el final de la disbauxa del Carnestoltes i l´inici de la Quaresma.
Aquet dimecres de Cendra, la Geganta de la Quaresma de Valls a tornat al carrer per tal de passar el temps quaresmal a l’entrada de l’Ajuntament. Ella representa un vella, geperuda, que té set cames i que porta un gran cistell amb una col i set arengades penjades, a més d’un bacallà a la mà. Precisament el cistell és font de diverses anècdotes. Va ser encarregat per l’entitat a un artesà de Lleida que exposava a la Firagost l’any anterior a l’estrena, i el van anar a buscar amb un cotxe -Austin Metro-, amb la qual cosa, de tornada a Valls, i per la carretera, es veia més el cistell que portaven al porta-equipatges “baca”, que el mateix cotxe. A més, tanmateix com anecdòtic, el vímet del cistell el dia de l’estrena encara no estava sec del tot, i això provocava que la geganta pesava molt més.
La seva funció era tancar el període de gresca carnavalera, una època en què aquesta festa tenia molta força popular a Valls, però tot va ser presentar-la en societat i decaure en desgràcia el carnaval vallenc. Tot i així, la Geganta de la Quaresma no ha deixat mai de ser-hi present en el nostre carnaval durant el temps de Quaresma. Ella, és l’unic element de la Unió Anelles de la Flama que no té cap mena de ball (seria un contrasentit, perquè aquesta representa precisament l’antiball), però el dimecres de Cendra, realitza les quaranta-nou voltes sobre si mateixa, simbolitzant els dies que té la quaresma: set semanes per set dies cadascuna, al ritme dels timbals, que fan una gatzara qualificable com a seriosa. A banda, i fruit també de la tradició que envolta la vella quaresma, es deixada durant aquest període a l’entrada de l’Ajuntament, on s’hi fan les tradicionals visites escolars.
Finalment, el dissabte de glòria és retirada de l’Ajuntament i, ja torna a apareixer fins el proper dimecres de Cendra.
Altres poblacions d’arreu, tenen geganta de la quaresma, entre aquestes a Ullastrel (Vallès Occidental) on celebren la festa de Serralavella i diferents actes en temps de quaresma, fins i tot amb trobada gegantera. A Maó (Menorca), tenen s’Àvia Corena, una geganta amb set peus que també vol representar les set setmanes de la Quaresma, i durant aquest temps, cada setmana es desplaça a una plaça de la població per ballar i fer que la canalla hi partici. Per acabar, altres poblacions on no volen perdre aquesta bonica tradició, a les peixateries velles de Reus, i en període quaresmal, porten a cap un espectacle musical i ceremonial en que durant el decurs de les set setmanes, serrarà una cama de la Vella Quaresma algun personatge de la ciutat, entitat o col.lectiu, sempre acompanyat de diferents nans del seguici popular. Al acabar l’acte, hi ha degustació de productes típics del període quaresmal, ofert per diferents establiments de la ciutat de Reus.
Josep Batet Fortuny