Tot està en silenci. A la barana, pengen lànguids els vestits de la Geganta de Quaresma. El seu ball s’ha acabat i les seves faldilles han deixat de rodar. La disbauxa que ens proposava el Rei Carnestoltes s’ha esfumat i la Quaresma, sòbria, s’imposa. Però no val a badar. La nit més curta de l’any aviat traurà el nas pel calendari. I el foc s’erigirà com a nou rei. I, amb ell, els diables infernals ens prendran els carrers.
Falten pocs minuts per dos quarts de vuit. Per fi, ja és divendres! De sobte, tot una munió de nens s’amunteguen impacients davant la porta principal. S’expliquen coses a cau d’orella, riuen i criden mentre les mares demanen calma a crits, també. Són els petits diablons que esperen impacients els seus assajos. Per fi, arriba la clau. En Pep, en Marc, o potser algú altre, sempre atrafegats, i fent cara de “disculpeu, faig tard però l’esforç avui no m’ha sortit prou bé”, obren la porta.
Els nens no esperen el minut de cortesia que tothom els demana i s’abalancen dins l’entrada. Uns pugen al pis de dalt. L’assaig de timbals està a punt per començar.
S’afegeixen les mares, un poc vergonyoses, al grup de músics novells. Sonen els primers cops desafinats de timbal que retronen per les quatre parets.
Ara les mares ja riuen. Sembla que l’entusiasme dels petits diables s’encomana per allà on passen. Es tensen les cordes. Tot és a punt. I diu l’Erika, i la Rebeca: “toquem Vilanova, o voleu sambera?”; i mares i nens insinuen amb por els primers sons: un toc encertat i un d’errant...Però això no treu la constància de tots plegats en l’afany de que tot surti bé en el proper ball.
Mentre, a la sala gran, ja es preparen els “GRANS DIABLONS” per l’assaig d’aquí a tres quarts. Cal impregnar aquests nens de la passió pel foc i la pólvora. En Marc rumia, mentre la Monste endreça papers i l’Anna es prepara per rebre la canalla. Els timbals ja han deixat de sonar i ara els nens corren per les escales per arribar els primers. Ara carrego, ara descarrego, ara corro, ara giro...ara amunt, ara avall. Els diablons sempre incansables, un cop i un altre. Els diables grans se’ls miren. El seu assaig començarà tot seguit.
I és que els divendres és nit de foc a la UAF. Un foc que ens crema a tots per dins. És el foc de passió per la nostra cultura: PÓLVORA, ESPURNES, XIULETS I TRONS. I, de tant en tant, un versot punyent...
Unió Anelles de la Flama
Gloria Claraso