.JPG)
Si el 1972 els dansaires d’aquelles tres colles sardanistes no haguessin posat la primera pedra del que avui és la UAF, Valls continuaria existint com a ciutat, és clar; però no en tingueu cap dubte, que la nostra ciutat seria una altra: culturalment molt més pobra.
Amb el temps, la UAF ha esdevingut una entitat que ens ha cohesionat socialment a tots els vallencs i vallenques. En aquest sentit, l’entitat vallenca ha acceptat l’encàrrec ciutadà de portar les regnes de les nostres tradicions en tots els seus estadis.
Parlem de la investigació i l’estudi etnològics que ha fet —o dit d’una altra manera: parlem de l’acurada recerca que ha dut a terme en els racons de la nostra memòria col·lectiva. També parlem de la recuperació de les tradicions i dels aspectes historicoculturals, la seva construcció i restauració. I, encara, parlem de la protecció, conservació i difusió de tota aquesta arquitectura cultural.
La UAF es distingeix per fer una síntesi perfecta entre la cultura immaterial i la material. Em refereixo als grallers, timbalers, trabucaires, diables, sardanes, Ball de la Primera, Ball de Gitanes, Ball de la Moixiganga. I també, és clar, al patrimoni tangible: els gegants i el bestiari (el Drac gran i petit, l’Ós gran i petit, el Lleó i la Mulassa —aquesta última, autèntic referent cultural de la nostra ciutat).
Ara, l’entitat vallenca ha volgut recuperar un altre representant del bestiari: el Bou de Valls, que ens el presentaran al maig. De fet, el Bou ha estat, fins ara, un element del bestiari tradicional que encara no s’havia recuperat. Segons consta documentalment, el 27 de maig de 1764 la Mulassa, el Drac, l’Ós i el Bou van sortir al carrer a demanar a la Mare de Déu del Lledó que fes ploure.
Amb tot, és molt possible que el Bou es remunti a l’edat mitjana. De fet, aquesta figura la trobem en molts pobles catalans. Segons Josep Batet, el Bou és símbol de submissió, paciència i sofriment, i està molt vinculat al Nadal. El Bou anava al capdavant dels seguicis obrint pas mentre espantava la canalla.
A l’edat mitjana, a les persones que participaven en una empresa col·lectiva i sumaven el seu esforç al d’unes altres per aconseguir un objectiu comú, els en deien: «parçoners». I ara, tots nosaltres podem ser parçoners d’aquesta empresa: recuperar el Bou de Valls. Per només 50 euros, i al mateix temps que col·laborem activament a recuperar la nostra cultura, tindrem l’oportunitat de ser protagonistes de la història del Bou de la nostra ciutat. I això és així perquè, si hi col·laborem, els cognoms de la nostra família es gravaran, per sempre, al cos de l’animal.
Si hi volem participar, cal que enviem, abans del 5 d’abril, un correu electrònic a l’adreça boutradicional@uaf.cat. Si entre tots fem una bona pinya, podrem recuperar el darrer representant del nostre bestiari tradicional. I la nostra cultura, bé s’ho val.
Publicat al setmanari El Vallenc, 30/3/2012
El Jaume Pros
http://jaumepros.blogspot.com.es/2012/03/el-nostre-bou-el-bou-de-la-uaf.html