ELS GEGANTS DE VALLS
Recuperació de l’Anada a Picamoixons amb el Gegantó Lladrefaves de Valls
Les primeres referències escrites que tenim sobre els Gegants de Valls (Gegant de la Porra, Geganta i Gegantó) són de 1764, on s’ha dut a terme una important renovació de les figures per a un acte d’especial rellevància a la ciutat. Per tant, ens fa pensar que la tradició a Valls ja venia de molt més enrrere.
Els Gegants de Valls sortien, tradicionalment, per la Professó de Corpus i per la Festa Major de Sant Joan. I el conjunt de les figures de 1764 s’atribueixen a l’escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó. D’aquest conjunt avui només en resta el Gegantó negre, conegut com a Lladrefaves. Les altres dues figures van desaparèixer l’any 1947 i van aparèixer els actuals. El Gegantó té gariebé 250 anys, essent una de les figures més antigues que segueix sortint al carrer. L’any 1951 es va fer la parella d’aquest, la Gegantona.
Són moltes les llegendes que giren al voltant d’aquesta singular figura, ja des del seu naixement. Així, conta la llegenda, recollida per Joan Amades, que els Gegants de Mataró en un dels seus viatges, trobant-se a prop de Valls, en un indret anomenat Picamoixons, la Geganta es va posar de part i va donar a llum a un gegantó. Com que no podien continuar el viatge amb un nadó, buscaren un poble proper que tingués gegants… Així, els Gegants de Valls li feren de didots fins avui en dia. La tradició diu que cada deu anys, per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, els Gegants de Mataró; la Família Robafaves, ve a Valls a visitar al seu fill.
És interessant veure que hi ha gegants amb noms propis arreu de Catalunya. En Lladrefaves n’és un exemple. L’origen del seu nom el trobem en un acte que es feia, i és el que aquest any recuperem. Valls té una pedania situada a la vora del riu Francolí, a una hora i mitja de la vila, caminant. Així, quan es celebrava el dia de la Festa Major de Sant Josep, Valls hi enviava el Lladrefaves en representació de la ciutat. Tots els anys se n’encarregava un sol individu que feia el camí sota la figura. Després d’assistir a la professó, portat pel mateix individu, iniciava el viatge de retorn a Valls. En una d’aquestes anades i tornades, es conta que aquest individu va veure al costat de la carretera un camp de faves molt granades, i fent-li goig, deixà el Gegantó al mig del camí i es posà a collir-ne. No obstant, l’amo n’estava al cas i va trobar un gran farcell de tavelles sota les faldilles de la figura. El poble cregué que tal personatge havia sortit de Valls amb la sola intenció d’anar a robar faves i des de llavors amb el nom de Lladrefaves se’l coneix.
Una segona llegenda, similar a aquesta, ens conta que en la diada de Sant Josep, i arribant el Gegantó a Picamoixons, tot el poble esperava impacient les seves ballades… Però els portadors es negaren al·legant el cansament de la jornada. Les autoritats presents obligaren a dits individus a fer l’espectacle, amb la sorpresa de tots que entre volta i volta, començaren a caure tavelles de fava de les faixes dels Geganters. Anant cap a Picamoixons, els geganters s’havien entretingut a anar agafant faves dels camps.
Per últim, una altra anècdota relacionada amb l’acte que recuperem, tal com conta Cosme Vidal a ‘’Costums Tipicas de la Ciutat de Valls’’. El fet en qüestió explica que tornant de la professó del barri de Picamoixons, que per cert, havia acabat força tard, el Gegantó tornava cap a la ciutat. Un ‘’esmolet’’ que venia de Valls, en direcció contrària al Lladrefaves, al sortir d’un revolt de la carretera, se topà de cara amb el personatge com per un encantament davant dels seus ulls. L’esglai del pobre esmolet fou immens i en la seva memòria vingueren els records d’infància d’aquells contes fantàstics de monstres, encantaments i gegants… de cop i volta ell és veia heroi de totes aquelles històries. Per salvar-se, llençà a córrer camps a través com una llebre perseguida pels gossos corredors. El gran tip de riure del geganter va ser recordat per tots els vallencs durant molt de temps, i també a Picamoixons, on l’esmolet explicava una vegada i una altra la terrible aventura que li havia passat.
Valls, 14 de març de 2012